Reflexió sobre el llibre”Quiet”:

Aquest llibre m'ha fet reflexionar sobre la vida d'un nen amb NEE i sobre la vida en general.

És cert que mai he viscut un cas com el del nen del llibre tan d'a prop, però l'autor d'aquest llibre, et fa viure-ho com si formessis part d'aquesta història. 

Crec que la inclusió és una assignatura que tots ja siguem educadores, futures docents o ciutadans en general la tenim molt pendent. Per aconseguir una inclusió total seria necessari que no existissin prejudicis i que tots estiguéssim disposats a treballar en equip.

Crec que quan una família té un fill amb algun tipus de necessitat en certa manera es bloqueja, alguna cosa que des del meu punt de vista està justificat. 
No crec que succeeixi això per cap tipus de rebot ni molt menys sinó més aviat per la falta d'informació sobretot el que abasta aquesta situació. És molt impotent no saber que li succeeix al teu fill i com pots ajudar-ho, des del meu punt de vista és una barreja de sentiments i emocions que s'uneixen a la incertesa. Moltes preguntes a les quals ningú pot respondre: Existeix esperança que millori? ¿Podré oferir-li tot el que necessita? S'integrés en la societat?.

Em sembla meravellós, com la família d'aquest llibre fa front a la necessitat del seu fill, com s'observa l'amor incondicional d'una família, amor del que tots els nens del món haurien de gaudir, ja que és molt important en la vida de qualsevol persona poder gaudir de l'afecte, la comprensió i la seguretat que et proporciona la teva família. 

Creo fonamental estimular als nens, ajudar-los a superar els obstacles davant els quals es trobin i oferir-li les eines necessàries per dur a terme els seus propis objectius.

És important que totes les persones que envolten als familiars i al propi nen, els tractin i els expliquin les coses sempre des del respecte però sense necessitat de mentir ni ocultar la realitat. 

D'altra banda crec que és vital tractar al nen de forma igualitària, és a dir ni millor ni pitjor que a cap altre ésser humà, ja que des del valor de la igualtat és com millor ho farem sentir-se integrat en la societat.

Finalment solament dir que a mi em sembla un pas enorme que els nens amb algun tipus de necessitat puguin acudir a l'escola infantil ordinària i crec que tots els nens haurien d'assistir a ella. Encara que quedi molt per fer, és important que tots els infants, creixin, s'eduquin i es formin en el mateix àmbit, compartint els aprenentatges del dia a dia, observant la inclusió a la seva pròpia aula, comunitat o centre i treballant conjuntament amb els seus iguals.

Com a futura docent tant aquest llibre com l'assignatura m'han ajudat a aprendre més sobre la inclusió i el que aquesta abasta. I espero en un futur tenir l'oportunitat de posar en pràctica tots aquests coneixements i gaudir de tots els nens per igual i de tot el que cadascun d'ells pot ensenyar-me.

Noemí Carrasco García.